Ja n'hi ha prou..!
Prevenció de la violència en l'àmbit dels joves (família, amistats, escola)
Descripció
JA N’HI HA PROU..! és una activitat de teatre interactiu que complementa i estimula els programes de intervenció i les acciones existents que treballen la informació, la prevenció i la sensibilització de la violència amb joves.
Amb Ja n’hi ha prou..! es treballa la prevenció de la violència en l’àmbit dels joves i adolescents (família, amics, escola). Amb aquest recurs educatiu s’incideix directa i indirectament en alguns aspectes que tenen una urgència rellevant en l’actualitat:
– La violència en la vida familiar.
– Violència entre iguals o bullying.
– La violència contra les dones i les actituds masclistes.
– Els maltractaments per negligència.
– La influència dels mitjans de comunicació en la percepció de la violència.
L’obra es va crear amb la col·laboració de tècnics especialistes en mediació vinculats al Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya i Gladys Guerra pedagoga.
Els continguts artístics i tècnics s’actualitzen periòdicament.
Públic objectiu
Per adequació i reforç de l’eficàcia preventiva fem actuacions per grups cohesionats de joves amb un mínim de 30 i un màxim de 120 assistents per sessió.
També es fan actuacions destinades exclusivament a grups de professionals (tècnics en prevenció, professors de secundària, educadors socials) i AMPAS grups de mares – pares de secundària.
Testimoniatges
Objectius
- Interrogar al jove sobre la violència que l’envolta mitjançant diferents situacions conflictives on se sent identificat, donant pas a un diàleg posterior.
- “Desdramatitzar” el debat sobre aquest tema, però amb el rigor imprescindible, tot a través d’una proposta escènica que fa servir un llenguatge atractiu, àgil i evocador.
- Potenciar la reflexió, perquè la/el jove es pugui plantejar com actuar de forma adequada en situacions on les relacions familiars i entre iguals es tradueixen en “actes” que fan saltar les “alarmes”.
- Estimular al jove perquè sigui capaç de realitzar eleccions positives i pugui prendre decisions de manera responsable i autònoma davant situacions conflictives.
- Apropar el teatre al col·lectiu jove i mostrar com es fa, potenciant així als futurs espectadors.
Desenvolupament de l'activitat
L’activitat consta de dues parts que es complementen entre si:
1ª part: Es representa la creació d’una família fins el moment en què el fill és jove i està amb els seus pares a taula a l’hora de dinar. A través de la conversa familiar s’introdueixen diferents situacions relacionades amb el maltractament per negligència, la violència en la vida familiar, la influència dels mitjans de comunicació i la violència entre iguals.
2ª part: S’obre el debat teatral on el públic és convidat a participar activament, exposant i debatent els interrogants suscitats durant la representació, fent èmfasis en l’assetjament escolar.
Preparació del grup
Es aconsellable que el grup assistent es prepari sobre el tema abans de l’ actuació i es faci un treball posterior en tutoria, per això recomanem:
– Preparació del grup: recursos que es poden trobar a la pàgina
Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya
-Després de l’actuació: es pot fer una tutoria posterior a l’actuació fent servir el següent esbós guió de l’obra Ja n’hi ha prou..! i reflexiones, elaborat amb la col·laboració de l’ajuntament de Canet de Mar – Àrea de Joventut.
Esbós del guió de l'obra "Ja n'hi ha prou..!" i reflexions
Aquest document és un esbós de l’obra de teatre Ja n’hi ha prou..! que treballa la prevenció de la violència en l’àmbit dels joves i adolescents. L’esbós, dirigit al professorat, subratlla diferents escenes de l’obra que ens semblen rellevants, però no és exhaustiu. Hem afegit algunes reflexions i comentaris per tal de propiciar la reflexió de l’alumnat. Esperem que us sigui útil perquè després de l’actuació pugueu fer un treball per continuar la reflexió a l’aula.
Escena Família 1
Dani, Núria, Toni (fill)
Situació 1: quan és petit en Toni plora molt a l’hora d’anar a dormir… i es posen molt nerviosos.. en quin entorn creix l’infant?
Situació 2: el nen està jugant. Ningú li fa cas. Fa soroll i cau de la cadira i es fa mal. Li peguen. Els pares discuteixen. El nen posa els dits a un endoll i s’enganxa…. hi hauria una altra manera d’actuar?
En Toni, ja té 15 anys. Sembla un noi normal i col·labora a casa. No obstant qui fa el dinar? (reflexió al voltant del repartiment de rols i tasques)
Escena Família 2
Marta, Manolo, Rodolfo (fill) i Paco (84 anys i certa demència)
El fill arriba a casa. Diu que es troba malament (després descobrirem que pateix bullying).
El Manolo mira el futbol amb l’avi. Aquest però vol mirar la telenovel·la. No es tracta bé a l’avi (no se l’ajuda a menjar, a canviar-se…). Sembla que la família estigui desbordada i que la situació sigui difícil de gestionar. Es podrien organitzar d’alguna altra manera? Millorant l’organització, poden crear més bon clima?
Escena Família 3
Pare, mare i Germán (el fill)
El pare i la mare són molt estrictes. En Germán de petit volia fer basquet però a casa l’obliguen a fer ballet clàssic. En Germán sempre fa cas als pares. No vol anar a final de curs de ballet. Escup al pare i es tanca a l’habitació. Discussió entre el pare i la mare i el Germán. La mare l’acusa d’egoista, quan de fet mai s’han preocupat pels seus interessos. Com es deu sentir en Germán? El tenen en compte? Respecten els seus interessos?
En Germán, ja té 15 anys. Es veu com li agafa alguns diners a sa mare. És el dia de Nadal. El Germán vol sortir. La mare titlla als amics de “colla d’arreplegats”. En Germán li diu “mare de merda”. La mare no respecte al fill. El fill no respecte a la mare… es pot trencar aquesta cadena de menyspreu? Es tanca a l’habitació a jugar a Lara Croft (“joc violent”) Jugar aquest jocs provoca actituds violentes? Les reforça?
Trucada de l’institut. Diuen que el fill és agressiu.
En una discussió el pare empeny a la mare. Quina tensió es viu a casa? És normal? És bona? Qui és el responsable?
En Toni (família 1) comenta als seus pares que el Germán pega a l’escola. Li responen que si no diu res, també hi està implicat. Ell té por de parlar i de quedar com un xivato. Què podem fer els altres quan presenciem actituds com les del Germán?
Escena pati i carrer
En Germán va dient “pringat” a tothom i inclús fa mal a una amiga, la noia de les pipes. Es troben al Rodolfo i juguen al “sopapo”. Arriba el professor quan ja han agredit al Rodolfo. El professor li aconsella al Rodolfo que s’hi torni… és correcte aquest consell del professor?
Citen als dos a Direcció i en Germán amenaça al director “Al meu pare no el truquis!!!.” A vegades també hi ha violència cap als professors/es… N’heu presenciat? Què hi podeu fer?
Hi ha un moment que graven amb el mòbil com agredeixen al Rodolfo. Quin mal ús es pot fer d’aquestes imatges? És lícit gravar i compartir les imatges d’una persona sense el seu consentiment? (reflexions al voltant de l’ús de les fotografies i les xarxes socials)
El problema es trasllada al carrer. En Rodolfo juga a la consola. L’amiga del Germán juga amb ell. En Rodolfo és molt bo. Apareix el Germán i es pensa que en Rodolfo el “vacil·la”. Li peguen.
Finalment, en Rodolfo ja no pot més i si torna molt violentament. Tenia alguna altra alternativa en Rodolfo? I l’amiga d’en Germán?
Reflexions
Quines violències hi ha? Assetjament escolar, de gènere, a la gent gran, a la infància, d’alumne cap al director….
Què fan els altres quan el Germán es fica amb la gent? La noia de les pipes, els que miren i no fan res… perquè ho fan? Per por de perdre l’amistat? L’animen?
És normal tenir por? És normal tenir por cada dia? Què hi podem fer?
En Germán acumula ràbia. Ha tingut uns pares molt exigents. Això justifica que sigui violent? Que fa que siguem violents? Que ens influencia? Entorn (família, amics…), la tele i els videojocs….
Amb qui es fiquen? Amb el nou, el gras, el friki, el diferent…. Tots som diferents!!!
Ens pot passar el bullying? Cal posar-se a la pell dels altres.
Quina violència es pitjor la física o psicològica? La psíquica és molt difícil de detectar!
